La llegenda ens narra que Bacus era fill de Júpiter i Semele. Va viure despreocupat de qualsevol problema sota la complaença de Nimfes i Sàtirs, fins que un dia, ja de gran, el déu va agafar dos raïms i els va esprémer en una copa d’or. En beure aquell suc vermellós, va ser presa d’una dolça embriaguesa i va sentir augmentar la seva potència divina. Acabava de descobrir el vi i va pensar a fer partíceps als mortals de la seva troballa. Va decidir recórrer el món ensenyant als homes a conrear la vinya i a elaborar aquell nèctar diví. El déu romà va voler celebrar la seva obra amb una festa. A l’orgia, no hi van faltar déus i deesses, nimfes, sàtirs, centaures i un gran nombre d’éssers indescriptibles. Van menjar, beure i ballar fins que la son es va apoderar d’ells…
